La deformació de la realitat per defugir de la representació de l'objecte conegut i per tant, mancat d'interès, desperta la curiositat i aconsegueix allargar el temps d'observació de l'obra per part de l'espectador.

La conversió de les línies rectes en formes curvilínies obliga a la mirada a passejar de manera ondulant per tota la pintura i a explorar la forma com s'han resolt els petits detalls.

Campanars i torres que s'enlairen cap el cel, formes simbòlicament masculines, es feminitzen en sensuals corbes insinuants prenent moviment i dinamisme seguint unes línies d'estudiada harmonia.

El tractament realista de la pintura reforça l'interès, crea dubtes i planteja controvèrsia.

Les meves fonts: la Pedrera, el Guggenheim, Aigües Tortes, Kandinsky, Dalí...