Als 16 anys, de la ma del meu germà gran, vaig descobrir el món apassionant del trial. Des de llavors, aquest peculiar esport ha marcat la meva vida i li ha donat un altre dimensió.

La natura, el "plein air", es un gran desintoxicant i la pràctica del equilibri una teràpia exquisida, si encara hi afegim la pràctica de la fotografia per captar aquella llum especial, aquelles formacions rocoses de formes capricioses, o les extraordinàries tonalitats cromàtiques de la tardor, el còcktail no te preu.

Inquiet com era, no vaig poder resistir la temptació de la competició, i durant uns anys em vaig dedicar a aquesta disciplina amb resultats mes que acceptables per un pilot sense ànim de professionalització. Per sort el trial és un esport on la velocitat no compte i això em permetia sovint de aturar-me davant d'una vista espectacular i gaudir del paisatge que m'oferia el recorregut.

La pràctica del excursionisme de muntanya en moto de trial per llocs de dificultat extrema han estat un altre de les meves aficions, l'alta muntanya, amb els problemes afegits que comporta: pèrdua de potència, orientació, falta de carburant, etc., donen una dimensió d'aventura molt emocionant.

A la dècada dels '80 vaig entrar a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Motociclisme i més tard com a delegat de trial de la comissió esportiva. Això em va permetre impulsar els dos dies de trial de la Vall d'Aran, que es van fer mentre el aleshores president del Moto Club Aranès va estar en actiu.